I’m a catalan, so what?

Bé nois, el benvolgut Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha parlat! Després d’haver posat en dubte l’eficàcia a tants nivells de la immersió lingüística en català i haver fet patir tota la comunitat educativa i societat catalana en general acceptant les al·legacions de 3 famílies, ha decidit avalar el sistema d’immersió preveient certes excepcions. Aquestes excepcions impliquen que la llengua vehicular a l’escola continuï sent el català però que si alguna família no hi estigués d’acord, es donarien les classes en castellà separadament per a la seva criatura. El TSJC s’ha valgut de la sentència del TS on diu: necesaria modulación del derecho de opción lingüística” “resulta perfectamente “legítimo que el catalán, en atención al objetivo de normalización lingüística en Cataluña, sea el centro de gravedad de este modelo de bilingüísmo”, aunque siempre con e/limite de que “ello no determine la exclusión del castellano como lengua docente de forma que quede garantizado su conocimiento y uso en el territorio de la Comunidad Autónoma’ (STC 337/1994, FJ-1 0).

Us imagineu una escola amb totes les seves classes plenes de nanos i que en una aula a part hi hagi 1, 2 o 3 xavalins asseguts sols, escoltant el mateix discurs que a les aules del voltant, però en castellà? Perdoneu, però crec que això és patètic. Primerament, perquè això sí que és segregació i va molt en contra de la cohesió que tant necessita el nostre petit país (a més d’uns certs costos en professorat específic i material docent), però sobretot és patètitc perquè TOTS ELS NANOS ENTENEN EL CATALÀ I EL CASTELLÀ, i tots són capaços de, sense tenir-ne major consciència, seguir les classes indiferentment en qualsevol llengua. (Els xavals, per sort, encara no entren en política d’estat). I sabeu en què em baso? En les notes de selectivitat: les notes dels alumnes catalans en la matèria de llengua castellana són, des de fa anys, totalment equiparables a la resta d’alumnes espanyols.

PUNT FINAL. No hi ha discussió possible. Els xavals catalans, amb el model d’immersió lingüística en català, coneixen perfectament el castellà, o almenys tant (o tan poc) com els mateixos espanyols. Demostrat. L’únic conflicte lingüístic que hi ha en el nostre territori ve causat per pares i mares irritats, amb més càrrega política de la que seria desitjable, que crispen i radicalitzen les diferents postures que, mentrestant, convivien tan normalment.

Qui no s’ha trobat en un d’aquells sopars multitudinaris on hi ha diferents llengües implicades? Tot d’una comentes el darrer partit del Barça amb el company del costat en català, com discuteixes sobre el canvi climàtic amb el colega de davant en castellà. I aquesta situació, que potser vista des de fora podria resultar un pèl extravagant, als qui vivim aquí ens és totalment familiar. No hi ha cap problema. Qui viu aquí, vingui d’on vingui, sap de l’existència d’una llengua pròpia a aquest territori i des del moment que veu com conviuen, entèn que les dues es parlin, s’intercalin i s’autoinfluencïin per la comuna convivència.

El català, com és propi, només està present en un reduït territori del món, així que és responsabilitat de cadascun de nosaltres fer d’aquesta llengua una llengua normal, d’ús habitual i totalment desacomplexat. Amb els seus tics, errors i curiositats. Però sobretot cal utilitzar-la, i així fer-la necessària a tots els nostres àmbits de la vida.

Potenciar la nostra llengua no va en detriment de cap d’altra, i encara menys del castellà. Qui no entengui que (val, vaig a fer ús del tòpic que m’havia proposat no fer sortir) les llengües enriqueixen les persones i són complementàries, crec sincerament que no mereix que li donem més arguments. M’he cansat, però molt, d’aquelles típiques discussions amb gent vinguda de l’Espanya profunda, que tenen per tota raó allò de “esto es Espanya, y tengo derecho a hablar con la lengua oficial”. (o no tan profunda, en algunes tertúlies radiofòniques alguns personatges d’allò més proconsitucionalistes parlen igual). De debò que parlem de drets? Parlem del què diu la constitució? Va home va! Allà ells amb la seva incultura i politització dels seus actes. Quan les idees polítiques taquen la cultura i les seves expressions, no en podrem treure res de bo ni clar. Les branques polítiques divideixen la societat, cadascú fent bandera d’uns colors i unes idees… La llengua no és representada per cap color ni cap idea dretana o esquerrana. La llengua és el cervell de les persones que la parlen. Així que siguem llestos i parlem la nostra llengua!

Comments